Mans lliures...o no.

De per sí, la imatge de veure a algú parlant sol ja es fa extranya. Tots comencem a estar habituats a observar com la gent parla sola, ja sigui des del cotxe estant, com en qualsevol altra situació.
Seria absurd negar que la introducció del mans lliures ha aportat moltes comoditats en determinades situacions, si be ja fa temps que considero que la gent en fa un gra massa.
És innegable que quan algú necessita les dues mans per a fer alguna cosa, posem per cas el fet de conduïr, l'acció de parlar per telèfon es converteix en un merder ja que les opcions que ens queden acaben sent reduïdes. O be podem aguantar l'aparell entre l'espatlla i l'orella, tot torçant el coll en un posició gens còmoda, o be podem optar per intentar fer el que estàvem fent amb una sola ma mentre amb l'altra sostenim el mòvil, o be podem fer ús dels múltiples artilugis concebuts amb l'objectiu de mantenir les mans lliures. Fins aquí suposo que estarem d'acord.
La meva estupefacció apareix quan es produeix una cosa sense l'altra, és a dir, quan s'utilitza el "mans lliures" sense tenir la necessitat de tenir ambdues extremitats disponibles. És llavors quan tot plegat es converteix en una contradicció, perque és amb el propi ús del mans lliures que aconseguim l'efecte invers, o el que és el mateix, ocupar-nos ambdues mans. Miraré d'explicar-me. Quantes vegades heu vist algú parlant per telèfon (a primer cop d'ull, parlant sol...) tot aguantant el telèfon mòvil amb una ma, mentre amb l'altra s'acosta el micròfon a la boca? Jo ho veig una pila de vegades al dia. Gent que per no posar-se el telèfon a la orella, seguint el mètode tradicional, i d'aquesta manera ocupant només una de les seves mans, prefereix tenir un auricular a l'orella, un telèfon a una ma, un petit micròfon a l'altra, mentre un cable uneix tots aquests gadgets. Resultat: tot ocupat pel fet d'utilitzar el mans lliures!
No se exàctament què empeny a aquesta gent a complicar-se tant la vida, però cada vegada veig més clar que, en certa mesura, com més tecnologia tenim, més rucs ens tornem...