La llei de la compensació arbitral

Sempre m'ha fet gracia la llei de compensació dels arbitres de futbol.

En resum, seria que quan cometen un error (generalment un targeta exagerada, un penalti massa dubtós, o una falta que veu tothom menys ell), per equilibrar el greuge comès, compensen l’errada. Sona maco i just.

Un exemple: Pita una falta a favor de l’equip A, i treu targeta a un jugador de l’equip B. Veu que s’ha passat. A la següent jugada pita la una falta a favor de l’equip B i treu targeta a un jugador de l’equip A. Tot compensat.

La realitat es
1- L’arbitre s’equivoca el primer cop (un error el pot tenir qualsevol. Un jugador de l’equip B rep un targeta injusta. Podem perdonar l’error donat que es un primer error)
2- L’arbitre, llavors pita una falta a favor de l’equip perjudicat (dos errors ja no els té tanta gent.)
3- El jugador que ha comes la segona falta, de l’equip A, rep targeta per compensar la targeta d’abans (3 errors seguits. Això ja no ho fa qualsevol. El jugador de l’equip A que rep la targeta deu estar content: “t’equivoques 2 cops tu, i me les carrego jo” )

Des de quan un error s’arregla amb un altre error?
Quina culpa té de l’error de l’arbitre el segon jugador que rep la targeta?
Cal que les conseqüències dels errors de l’arbitre caiguin sobre els jugadors premeditadament (donat que, tret del primer error, tots els altres son fets a consciència)?

I es que pretenen que els arbitres siguin Deus al camp de futbol, quan son éssers humans . De fet, són desconeguts amb poder, rodejats d’estrelles (que tot sovint, saben el reglament millor que ells).